20 de juny de 2020. Camp de futbol de Corçà. Quan el sector de la cultura encara estava obrint els ulls després del cop que havia estat la pandèmia, el confinament i l’aturada total de l’activitat, el festival Ítaca Cultura va decidir no aturar-se i va programar un seguit de concerts amb cadires a la localitat empordanesa. Allà hi van ser Els Amics de les Arts, que oferien no només el seu primer concert, sinó un dels primers concerts presencials que es feien a tot Catalunya en època de Covid.
Poc més d’un any després, el trio gironí tornava al festival, però aquesta vegada ho feia a la platja de l’Estartit i ja en format elèctric. Joan Enric Barceló, Dani Alegret i Ferran Piqué arribaven al seu primer concert de l’estiu acompanyats per Ramon Aragall i Pol Cruells, com ja és habitual, i també per Maria Astallé al trombó i Gisela Alegret a la trompeta, les dues noves incorporacions de la banda.
Amb tota la banda al complet i renovada, Els Amics oferien un concert on hi sonaven totes les cançons del darrer disc, publicat fa menys d’un any, però tampoc hi faltaven els grans clàssics. "No vam saber tornar" i "El senyal que esperaves" obrien el concert, però de seguida també arribarien cançons de discos anteriors com "30 dies sense cap accident" o "Monsieur Cousteau". Tot plegat, com ja és marca de la casa, acompanyat d’explicacions, anècdotes i historietes.
L’eufòria del moment, però, va jugar una mala passada a Joan Enric Barceló, que en ple èxtasi de "El meu cos" va deixar anar un «som-hi l’Escala» d’allò més desafortunat que l’obligaria a demanar perdó al final de la cançó. Amb el perdó demanat i el «som-hi l’Escala» com a running gag durant tot el concert, la nit va començar a enfilar a ritme de "L’home que treballa fent de gos", "El seu gran hit" i "Ja no ens passa", que cada vegada animava més el públic.
Abans dels bisos, l’explicació de rigor: «Ara semblarà que marxem, però tornarem. Heu de saber que si els grups encara no han tocat les bones, no marxen». I, efectivament, van marxar però van tornar per agrair al festival tornar a ser on l’any passat van fer el seu primer concert i continuar amb "Louisiana o els camps de cotó". Abans d’acabar, Joan Enric va deixar un altre moment de riures desfermats a l’escenari i entre el públic quan presentava la banda i va estar a punt de confondre el trombó amb un saxo: «Ja teniu el titular per a la crònica d’avui: trombonisme a l’Escala».
Ara sí, amb les confusions, les anècdotes i l’eufòria, el concert arribava al final. "4-3-3", un "Jean-Luc" cantat a duo entre Joan Enric Barceló i Gisela Alegret i "No sé com t’ho fas", l’últim single del grup, posaven el punt i final a una hora i mitja de concert que, per a Els Amics de les Arts, era l’inici de l’estiu.
