Després de més d'un any de pandèmia ens hem acostumat a viure situacions estranyes. Ara bé, un concert de punk, asseguts a la butaca d'un teatre i, per rematar-ho, amb un repertori basat en les cançons tradicionals de Jaume Arnella, segurament estaria bastant amunt en aquesta llista de situacions peculiars. Però aquesta és la proposta que ens feien Fetus, que divendres actuaven a casa, al Mundial, per presentar-hi Sota, cavall i rei, el seu nou treball.
Els bisbalencs han fet seu el repertori d'Arnella, l'han regirat, i han donat forma a un disc sorprenent que ajuda a reivindicar una figura cabdal però sovint oblidada de la música tradicional catalana com ho és Jaume Arnella. I ho han fet amb tota la contundència del punk, dotant les cançons d'aires èpics i amb un resultat excepcional.
El "Romanço d'en Quico Sabater" obria el concert descobrint-nos el darrer viatge d'aquest maqui llegendari. A partir d'aquí, ens anaven endinsant en cançons com "Cavallers de la taula rodona", "És ara, amics, és ara" o "La timba de cartes", que dona nom al disc. El repertori d'Arnella ens apareixia davant absolutament renovat i modernitzat, d'una manera que difícilment algú hauria imaginat abans. Bona mostra n'era la versió 'hooligan' de 'Lo Compte Arnau', amb lletra de Jacint Verdaguer. "Que quedi clar que tenim permís de Jaume Arnella per fer tot això", bromejava en un moment Adrià Cortadellas, cantant de la formació. "I, a més, li agrada", hi afegia.
Entre cançons del nou treball, ens deixaven també alguna peça pròpia de discos anteriors, com "Delícies i meravelles" o cançons com "Mite de la taverna", "Àngela Maria" o "Les musaranyes" que ens connectaven amb la tradició de taverna que tant a prodigat també Arnella. I, es clar, entre cançons de taverna no hi podia faltar el clàssic "Les rondes del vi", que precedien d'unes "Corrandes de Beget" on deixaven clar que això del cant improvisat no és ben bé el seu fort. Ja als bisos tancaven el concert "El naixement" i "Sidral diacrític" recuperades del seu disc de debut.
