Joan Dausà té un nou disc a punt de sortir del forn. Un disc que publicarà aquesta tardor i que, durant dos caps de setmana, alguns privilegiats podran sentir en primícia absoluta en un entorn tan privilegiat com el de les Ruïnes d'Empúries. Bé, qui diu alguns, diu més de 8.000 persones que han exhaurit totes les entrades pel Respira, un projecte ambiciós que aquest dijous, dia de Sant Joan, obria les seves portes per primera vegada.
Ja comencem a estar acostumats a veure com Dausà ens sorprèn amb idees i propostes arriscades i aquesta vegada s'ha tret de la màniga un concert-festival on convida el públic a sentir abans que ningú les noves cançons. 'És com si vinguéssiu a casa nostra, us fem seure al sofà, i us posem el play perquè ens pugueu dir què us sembla el disc', explicava poc després de pujar a l'escenari. Ens el presentava de principi a fi, seguint estrictament l'ordre de l'àlbum, i es reservava per la segona meitat del concert aquelles cançons que ja coneixíem.
El nou treball segueix el camí marcat per Ara som gegants (2018), on ja el vèiem allunyar-se del posat de cantautor melancòlic que coneixíem fins llavors i endinsar-se en cançons més lluminoses, però ara encara li dona una volta més. El Dausà 'tallavenes' ha anat desapareixent i en aquest disc ens trobem unes cançons molt més explosives i vitalistes. 'Omple de vida els pulmons, que tot és bo, que tot és nou', cantava en un dels temes de més càrrega èpica del concert. "Ho tenim tot", la peça que donarà nom al nou disc -i que està cridada a ser-ne un dels principals èxits-, també n'era un bon exemple amb tot un crit a la vida.
Al llarg de les noves cançons, el cantant també ens descobria una història d'amor viscuda fa vint anys durant un erasmus a Buenos Aires i narrat en una doble cançó on per primera vegada el sentirem cantar en castellà en un disc. Era una de les sorpreses d'un treball on tampoc renuncia a la seva faceta més tendra i intimista, aquella que tants èxits li ha aportat fins ara. Ho fa amb cançons com "Pina", una carta d'amor, bastant ensucrada, a la seva filla gran, una d'aquelles cançons de pare embadalit davant la seva filla.
'No hi he posat gaires drames, fins ara', bromejava ja arribant al final de la primera meitat de concert. Però aquí canviava la cosa i les darreres dues cançons ens aportaven la nota de tristesa que fins llavors encara no havia sorgit. Ho feia primer amb "El meu cos és teu", que ja tenia un aire més cru i finalment amb "No me'n vaig sense vosaltres", un relat sobre la duresa d'aquelles persones que durant la pandèmia han vist morir algú estimat sense poder ser al seu costat per acomiadar-se'n.
A partir d'aquí, entràvem ja en territori conegut. El cantant recuperava les cançons més estimades pels seus seguidors en una segona part on el vèiem més alliberat de la pressió de l'estrena. Començava amb les dues novetats més recents, "Una altra manera de viure" i "Tot anirà bé" i seguia principalment amb temes del darrer disc com "Caure no feia mal" i "Diria que eres tu", amb una recuperada "Truca'm" que es convertia pràcticament en l'única picada d'ullet als inicis, juntament amb una imprescindible "Jo mai mai".
Però Joan Dausà sempre es guarda algun as a la màniga i, en aquest cas, el descobríem a la darrera cançó. Si en la darrera gira ens havíem acostumat a veure'l llançar-se al públic, aquesta vegada ho ha adaptat a les circumstàncies i s'hi llançava damunt d'una barca inflable que es passejava per la platea mentre ell, intentant mantenir l'equilibri al damunt, entonava "La gran eufòria".
