Passejar per Figueres l'últim cap de setmana d'agost i trobar-se amb la Rambla buida es fa estrany. La ciutat no és aquell riu de gent corrent d'un escenari a l'altre a què estàvem acostumats en aquestes dates. La pandèmia ens ha deixat per segon any sense l'Acústica que coneixíem, però la música segueix sonant i això, ara mateix, ja és una victòria.
Ho fa sota el nom de Les Nits d'Acústica i en espais controlats i reduïts, majoritàriament de pagament. Això sí, amb un cartell que poc té a envejar als cartells preCOVID. Dijous arrencava fort, amb una de les grans revelacions de la temporada com ho és Rigoberta Bandini. La cantant viu un moment dolç i, amb tot just mitja dotzena de cançons publicades, ja s'ha convertit en un dels noms del moment.
A pocs metres d'allí, el festival havia apujat el teló retent homenatge al fotògraf Xavier Mercadé amb un emotiu minut de silenci on s'hi van sumar bona part dels artistes que participarien a la primera jornada de festival, com La Pegatina, Mishima o Joina.
Ja divendres, més plats forts. L'escenari del Parc de les Aigües acollia Manel que hi oferien un directe infalible. Un setlist picat, sense pràcticament pauses i amb un hit rere l'altre. Impossible desconnectar. I, per rematar-ho, una delirant versió de "Al mar!" mesclada amb l'èxit de J Balvin i Willy William "Mi gente".
Poc després era el torn de la despreocupació festiva d'Oques Grasses. Amb A tope amb la vida han fet un tomb cap a unes cançons més introspectives, però el directe segueix mantenint tota l'energia habitual que saben com combinar amb els compassos més emotius. Mentrestant, a plaça Catalunya era el torn de Ginestà, que demostraven estar en un bon moment de forma després d'haver hagut de canviar l'ubicació per donar cabuda a l'alta demanda d'entrades, i Macaco.
Dissabte era el moment de la traca final. Al Parc de les Aigües obria foc la gran cap de cartell de la cita, la cantant argentina Nathy Peluso. Consolidada com una diva total, la cantant treia tot el seu arsenal, amb un directe intens que feia embogir el públic. Al mateix moment, a plaça Catalunya, un registre completament antagònic amb l'espectacle poèticomusical Ovidi 4 amb Toti Soler com a convidat d'excepció. Un concert carregat d'emocions, vibrant i amb petites llicències cap a l'esperit més punk.
Zoo eren els encarregats de posar punt i final al Parc de les Aigües, impulsats per l'èxit rotund de Llepolies, mentre que a pl. Catalunya ens deixàvem endur per la nostàlgia. Els Pets celebren 35 anys i arribaven a Figueres amb un directe que resseguia tot el seu repertori seguint-ne la cronologia inversa. Una ocasió única per recuperar clàssics gairebé prehistòrics, com "Tarragona m'esborrona","Està plovent" o "No t'enyoro" interpretada només amb els tres músics originals dels grup.
En total, Les Nits d'Acústica han deixat 21 concerts en un cap de setmana, divuit dels quals amb el cartell d'entrades exhaurides, i una xifra de 15.000 espectadors. Gens malament per una edició pandèmica, esperem que la última.
