Havia de ser el 7 de novembre, però no va ser possible. Ens vam guardar la data del 22 de gener, però tampoc. Finalment, a la tercera i després de mig any, vam poder viure-ho. I l'espera mereixia la pena.
Maria Arnal i Marcel Bagés arribaven per fi a l'Auditori de Girona i ens colpejaven amb un directe d'una força descomunal. Escènicament, el concert era impecable. Una escalinata negre dominava l'escenari, amb Marcel Bagés i David Soler (responsable de la producció de Clamor) conduint el vaixell des de la penombra i Marta Torrella i Helena Ros (Tarta Relena) reforçant la veu des d'un segon terme.
Al centre, captant tot el protagonisme, hi trobàvem una Maria Arnal poderosíssima, amb una capacitat escènica a l'abast de molt pocs. En aquesta nova gira s'ha erigit en una diva total, capaç de fixar totes les mirades i lluint un domini absolut de l'escenari. Si això ho sumem a aquella veu majestuosa que ja coneixíem del seu primer treball i a unes cançons com les que només ells són capaços de fer, el resultat és un directe trepidant d'aquells que et deixa clavat a la cadira.
El concert ens portava de l'emotivitat del "Cant de la sibil·la", amb protagonisme destacat de les Tarta Relena, a la potència desfermada de "La gent" abans de tornar a la delicadesa intimista de "Ball del velatori". Transcorríem amb total naturalitat de l'explosió a la reclusió. Tant vèiem Maria Arnal saltant eufòrica a "Fiera de mi" com agenollada al mig de l'escenari amb "Bienes" o buscant la complicitat del públic a "A la vida", "Canción total" o "Meteorit ferït".
Una hora i mitja de concert ens passava per davant sense ni adonar-nos-en i, de sobte, ja érem als bisos, pràcticament no quedava ningú assegut a la cadira i "Jaque" i "Ventura" ens acostaven al final.
