Dimecres a primera hora del matí i Vic es comença a omplir de programadors, mànagers i professionals del sector musical, que recullen les seves acreditacions i van entrant a l'Atlàntida. Aquesta acció rutinària aquest any prenia més valor que mai, com ho té cada petita acció que ens recorda aquella vida que teníem abans que la pandèmia ens ho tirés tot enlaire.
Després d'una edició 2020 de concerts principalment en streaming i sense activitats per a professionals, enguany el Mercat se'ns presentava com un retorn a la normalitat. Tota una alenada d'energia per a un sector que porta mesos vivint en una incertesa absoluta i que necessita desmesuradament agafar-se a qualsevol mostra de millora que ajudi a pensar que aquest 2022 serà una mica més estable.
És cert que era un Mercat sense grans multituds, amb una Plaça Major buida i una esplanada del Sucre sense concerts. També es trobaven a faltar els concerts a peu de carrer, aquells que et permeten descobrir petites joies que un dia podran ocupar els escenaris principals. Però Vic recuperava el dinamisme i el bullici típic del Mercat, amb múltiples escenaris controlats arreu de la ciutat i un formigueig de gent disposada a descobrir nova música.
Ho feia amb una programació de dues cares. La primera, enfocada sobretot als professionals del sector i concentrada als voltants de l'Altàntida, i, la segona, aquella de major format, pensada per al gran públic i amb vocació de festival, que s'escampava arreu de la ciutat.
En la primera programació hi destacava, sobretot, l'atreviment i la singularitat que s'exemplificava amb el concert inaugural. Els mallorquins Jansky hi oferien un espectacle electrònic basat en sons d'insectes que treballaven en directe i s'entrellaçaven amb els poemes recitats de Laia Malo. Tota una experiència. Al llarg de quatre dies també ens creuàvem amb l'energia sempre infalible de The Excitements, un nou espectacle d'Enric Montefusco que unia música, arts escèniques i projeccions o les esperades estrenes de Roger Mas i El Petit de Cal Eril. Una programació menys nombrosa que anys enrere però cuidada al detall, que ens movia des de la cançó d'autor al jazz, passant pel rap i les músiques urbanes.
Paral·lelament, les places de Vic vivien la programació més generalista, amb noms de referència com Oques Grasses o Zoo que posaven cap per avall el nou escenari de la zona esportiva. Un escenari pensat per acollir milers de persones malgrat la pandèmia, amb milers més omplint els carrers i zones del voltant, intentant escoltar el concert des de la llunyania.
Més a prop del centre, tres escenaris completaven una programació que donava veu a les propostes emergents sorgides sota l'impuls del Sona 9, el Taller de Músics o les Cases de la Música. També noms ja més consolidats, com el duet de rock gironí Cala Vento, el cantautor Cesk Freixas -en la seva primera presència al Mercat en 17 anys de carrera-, la banda de vents Balkan Paradise Orchestra o els locals Power Burkas.
