Estem relativament poc acostumats a veure com grups gironins triomfen arreu del món. De vegades, però, alguna banda ens demostra que és possible. Un bon exemple en són Morphium. Amb més de 15 anys de trajectòria, el grup s'ha convertit en un fix als principals festivals de metal de l'Estat i la seva projecció internacional cada vegada és major. Amb el seu darrer treball van emprendre gires per Rússia o Xina i també els hem vist tocar arreu d'Europa i Amèrica.
Ara, cinc anys després del seu darrer disc, tornen a la càrrega amb The fall, el seu quart àlbum, que van començar a girar el 24 d'abril amb un sold out a Vitòria. La banda se'ns presenta renovada, amb nous membres, i disposada a seguir creixent sense complexes. "Tot i portar només dos bolos amb aquesta formació, es veu un grup madur i funcional", destaca el cantant Alex Bace.
El cap de setmana passat la gira els va dur a casa, a La Mirona, on van vendre pràcticament totes les entrades i van poder retrobar-se amb el seu públic més proper en el primer bolo a Catalunya després de la pandèmia. Un concert diferent al que ens tenen acostumats, on tenien la difícil missió d'enfrontar-se a un públic assegut, però on la força i contundència que els caracteritza va poder lluir, malgrat tot.
Amb ells estrenem una nova secció a La Revista on, cada mes, us anirem presentant una banda gironina que pensem que val la pena reivindicar. En aquest cas, ho fem tot conversant amb el cantant de la formació.
Com és que heu deixat passar cinc anys abans de publicar nou material?
Quan composes un disc és perquè tens una necessitat d'expressió, però també és una excusa per tocar en directe. L'anterior disc va funcionar molt bé i vam estar de gira molt de temps. Quan ens pensàvem que ja hauríem de parar per preparar nou disc, ens seguien trucant. Seguia havent-hi interès pel grup i estàvem en bona posició als line-up així que vam decidir allargar tot el possible.
Aquest nou disc, amb canvis a la banda, l'enfoqueu com un punt d'inflexió?
Jo crec que sí. Ens trobem davant del present i del futur de Morphium.
I com l'espereu aquest futur?
Morphium és una banda molt ambiciosa. Això vol dir que el nostre futur sempre apunta cap enfora i amb magnituds superiors al que hem fet.
Quins canvis ens trobarem en aquest nou disc?
Per exemple, que ara tenim un punt de maduresa. Nosaltres vam començar amb el grup que érem tots nens i després de quatre discos l'evolució ha de ser notable. El que sorprendrà a la gent és que ja no hi ha maquillatge. El que hi ha són les nostres virtuts portades al major exponent. Tenim un punt de maduresa interessant que ens porta a optimitzar moltíssim. Ens centrem en el que fem i som efectius.
El que ens esteu dient amb aquest disc, per tant, és 'nosaltres som això'?
Sí, i a més de manera súper sincera i fàcil. Quan comences en la música tens referents i potser intentes imitar quelcom. Ara mateix el que volem és propagar un missatge i aquest missatge és com ens sentim, com veiem el món... La nostra realitat. I la veritat és que ho hem fet molt fàcil i sincer i això crec que es nota.
Dieu que amb aquest disc voleu fer 'més espessa l'obscuritat que us envolta'. Com es plasma això a les cançons?
Això ens surt natural. La nostra visió del món crec que espantaria a molta gent. Però gent insensata, gent que no es planteja les coses o que no té interioritzada una filosofia, gent que simplement flueix. Nosaltres no. Nosaltres som conscients del món que ens envolta i si l'hem de resumir és amb una visió trista. El nostre missatge, tot i ser de superació amb un mateix, ho plasma d'una manera fosca. Llavors és normal que fem més espessa l'obscuritat que ens envolta, perquè considerem que el que ens envolta és més obscuritat que llum. Evidentment no és l'única visió de la vida, però jo crec que potser és més realista que d'altres que són més fantasioses.
Espantaria a la gent que té una visió més optimista del món?
Jo soc conscient que el món es mou per interessos i qui no en sigui conscient és un ignorant. Hi ha coses importants com la bondat o la felicitat però en el centre del mecanisme de societat que tenim això no es premia. El que es premia són altres coses. Altres coses que de cares a la felicitat de l'individu són molt diferents. D'aquí que la nostra visió de tot el que ens envolta, que es regeix per interessos, sigui la que és.
Els primers avançaments del disc van ser el 2019. Com us ha afectat la pandèmia?
La situació és fotuda. Anímicament és difícil, estàs molt limitat... Però a Morphium ens ha anat bé per acabar de compondre aquest disc, que amb la gira, els compromisos i el dia a dia ens resultava més difícil que de costum. Vam poder compondre'l amb tot el temps del món, tot i que també amb moltes adversitats. No podíem assajar, no podíem reunir-nos... Tot i això a casa hem treballat moltíssim i jo crec que això està reflectit també en el disc perquè és un disc que tant el pots gaudir en directe com a casa, assegut al sofà.
És un disc que heu pogut fer amb més calma i dedicació que altres discos?
No, sempre hem intentat apuntar a la diana. El que passa és que a mesura que ens hem anat fent grans i hem anat adquirint nous coneixements hem anat veient la diana diferent. Amb això vull dir que sí que potser hem tingut més pausa, però més pausa no vol dir fer millor les coses, vol dir fer-les diferents. Sempre hem intentat donar el millor de nosaltres.
Ara arriben els concerts. Com és un concert de metal amb el públic assegut?
Doncs això no ho sabíem fins que ens hi vam trobar fa 15 dies a Vitòria i també a La Mirona. És veritat que un concert de metal on has de saltar i viure-ho apassionadament és estrany, però va ser molt emocionant. Pels ímputs que tenim, la gent va sortir amb aquesta emoció, aquestes ganes i aquesta energia que comporta anar a un concert d'aquest tipus, tot i estar asseguts, no poder beure res i portar una mascareta que tampoc et deixa cridar gaire.
La gent té ganes de concerts i de recuperar una certa normalitat.
La gent se sent una mica engabiada. A la gent que se sent lliure, que no li agrada que decideixin per ell i que li agrada fer i desfer, aquesta situació els amarga moltíssim. Llavors això és poder respirar i estar en una situació en la que ets tu. La major part del temps no som nosaltres mateixos. A la feina molts cops has de tenir diverses cares i fer un bon paper, en canvi un concert de metal és aire. És aire per aquest sistema o aquesta vida que vivim que de vegades pot ser una mica asfixiant.
Parlaves abans de la visió exterior de Morphium. Us sentiu més reconeguts a fora que a casa?
La gent diu que no és profeta a la seva terra però jo considero que per a Morphium, tocar a La Mirona i omplir-la és ser profetes a la nostra terra. Sí que és veritat que portem molts anys i al principi tothom ens criticava per tenir aquesta actitud de grup internacional, però crec que amb el temps hem demostrat que Morphium és el mateix aquí que allà. Al final hem demostrat ser profetes a la nostra terra, és evident després del que va passar dissabte passat. Ha costat, però n'estem molt contents.
Aquesta visió internacional la teniu ja molt integrada des dels inicis?
Sí, Morphium és un grup molt ambiciós. El primer disc ja el vam anar a gravar a Bilbao. Sempre vam sortir de la nostra terra perquè ens semblava que era on podíem obtenir resultats professionals. No vol dir que no hi hagi professionals a la nostra terra, però des del principi hem tingut aquesta visió.
En un àmbit com el metal, és difícil poder tenir una trajectòria professional a nivell català?
Parlem d'un grup que actua de forma professional. Això vol dir que no podem limitar-nos a una part del territori. Com a grup ambiciós hem d'anar més enllà de les nostres fronteres. Morphium és un grup en expansió. Després de 16 anys seguim creixent i això està implícit en el ser ambiciós i en el concepte d'expandir-se.
