La tardor és època de fires musicals. Va obrir la temporada el Mercat de Música Viva de Vic, poc després va ser el torn de la Fira Mediterrània i el cap de setmana passat va arribar el moment del TroVAM, a Castelló. En ple auge de la música en valencià i amb un sector musical cada vegada més nodrit i reforçat, el País Valencià no ha volgut perdre pistonada i des de ja fa uns anys ha donat vida a la seva pròpia fira musical. Un indret on aquells nouvinguts podem rebre un tast de les propostes sempre interessants que ens arriben del sud.
La fira arrencava progressivament amb unes jornades de dimecres i dijous on els programadors i professionals acreditats guanyaven per majoria a un públic encara escàs. Ferran Palau era un dels primers noms destacats amb un concert a la sala simfònica de l'auditori acompanyat per la seva banda de capçalera i amb col·laboració de Sandra Monfort inclosa. De fet, la cantant de Pedreguer havia precedit Palau amb un concert que servia per presentar el seu àlbum de debut en solitari Niño, reptil, ángel.
Divendres començaven a arribar els plats forts. Zoo havia caigut del cartell per COVID, però s'hi mantenia una estrena esperada com era la de Les infelices, el darrer treball de Mafalda. La banda s'ha endinsat en aquest disc cap a unes cançons més fosques i introspectives, però en directe mantenien tota l'energia que les caracteritza. Amb un directe trepidant aconseguien combatre els problemes de so i posar-se a la butxaca un públic entregat que vibrava amb les noves cançons i celebrava els antics èxits com "La llorona", "Necesarias pero absurdas" i la ja clàssica "En guerra".
A la sala gran, en canvi, era el torn de Sidonie, que posaven punt i final a la gira El regreso de Abba amb un concert majúscul. Una hora i mitja de directe intens amb un Marc Ros pletòric i una banda entregada, disposada a donar-ho tot per última vegada en un temps.
Però com a bona fira professional, bona part de l'atenció calia posar-la també en les propostes que omplien els escenaris petits, aquelles veus de futur cridades a marcar el demà. D'entre les múltiples descobertes, menció especial per les gallegues Tanxugeiras. Música d'arrel tradicional, en gallec, passada pel sedàs de la modernitat i l'electrònica i portada al directe amb una dosi inesgotable d'energia i connexió amb el públic. Sens dubte, un dels noms a remarcar. Com també remarcables són propostes com Àlex Blat o Esther. Al primer l'havíem vist fins ara al capdavant d'un dels grups de pop-rock més reconeguts del País Valencià com ho són Tardor i ara estrena projecte en solitari, mentre que la segona és una jove cantant de Vinaròs que amb el seu primer EP i una proposta a mig camí entre la cançó d'autor i el pop se'ns presenta com una veu a tenir molt en compte.
Ja dissabte, darrera gran nit de fira amb una programació extensa on hi destacava un dels darrers concerts del col·lectiu poètico-político-musical Ovidi4, al Teatre Principal, abans d'abaixar la persiana després de 7 anys d'aventura improvisada. Un altre dels punts d'atenció imprescindibles era l'esperada estrena del nou disc de La Fúmiga, la darrera gran sensació de la música en valencià i una banda cridada a rebentar festivals arreu dels Països Catalans aquest 2022. A més, en aquesta ocasió el grup compartia escenari amb Samantha, la cantant sorgida d'Operación Triunfo i que s'ha convertit en una altra de les grans promeses musicals del País Valencià.
Diumenge tancava una setmana intensa de gira el concert d'Albert Pla, darrera espurna d'un Trovam que poc a poc pren força com a fira estratègica, malgrat que encara li queda camí per equiparar-se a altres fires professionals com les de Vic o Manresa.
